El dia més llarg

Si em puc refiar dels meus records d’estudiant a Barcelona —crec que era l’any 1977, a les rambles, i que encara eren els grisos—, no havia tornat a veure una actuació policial tan fogosa com la de l’1-O, que serà un dels dies més llargs en la vida d’alguns de nosaltres. Encara avui intento imaginar-me què pot passar pel cap d’un ésser humà capaç d’usar un bastó contra persones que fan cua –en fred, sense haver estat provocat de cap manera–, llençar-les escales avall o arrossegar-les pels cabells.

L’endemà mateix, un corresponsal europeu retreia al portaveu de la Comissió Europea, Margaritis Schinas, que el president Juncker no hagués comparegut davant la premsa i li cridava: “Quan veus gent gran i nens sent atacats en centres de votació, no ho entens com una amenaça als valors europeus?” El mateix dia, el politòleg Antoni Gutiérrez Rubí publicava un article on afirmava que el president del govern espanyol havia perdut el repte de l’1-O, el relat i el cor de Catalunya. ¿De debò que creia que amb l’ús exclusiu de la força creia impediria la celebració d’un referèndum convertit en un gran plató televisiu internacional i amb cues amb milers de persones de totes les edats? Una altra opinió interessant és la del magistrat Elpidio José Silva, inhabilitat per haver instruït el cas Blesa pels sobresous de Caja Madrid, que ha dit que l’actuació policial de l’1-O ha estat la més desastrosa de la història d’Espanya. “No es pot permetre que quan veus una massa de milions de persones comencis a pegar-los perquè fan una cosa que ningú ha prohibit, que és votar.”

En conseqüència, el nostre drama s’ha convertit en un problema internacional, però continuem essent hostatges d’un govern que menysprea la dignitat de les persones i que aplica la llei del més fort. Un govern per al qual la política és únicament una tècnica d’explotació del poder i que se sosté –gràcies a un conjunt de complicitats i de silencis — sobre la base d’una estructura de corrupció econòmica i moral. Cadascú pot prendre el partit que vulgui –o rentar-se les mans, a la manera de Ponç Pilat–, però hi ha massa imatges que recordaran tossudament quines van ser les víctimes i quins els agressors.

Share Button

Situation in Catalonia ‘World’s First Internet War’ – Assange

WikiLeaks founder Julian Assange described the current situation in Catalonia before the region's referendum on independence from Spain as world's first internet war.

 

Share Button

La diputada Marta Rovira parlarà el 24 de maig amb els meus alumnes, a la Universitat de Lleida

Marta Rovira Vergés va nèixer a Vic. Té 36 anys, està casada i té una filla petita.És diputada del Parlament de Catalunya, portaveu i Secretària General d'Esquerra Republicana de Catalunya. Podeu seguir-la a través de les xarxes socials. El dia 24 de maig, a les 18'30, a la Sala de Juntes del 2n pis del Rectorat de la Universitat de Lleida, intervindrà sobre el tema "Les persones i els partits, en la política del segle XXI". A continuació, hi haurà un col.loqui amb els i les assistents.

Share Button

El Síndic de Greuges presenta a Lleida l’informe corresponent a 2016

Seguint el mateix format emprat en l'acte de presentació de l'Informe Anual 2016 a Barcelona, el Síndic ha organitzat una xerrada a la ciutat de Lleida. L’acte tindrà lloc al Saló de Víctor Siurana, Universitat de Lleida, (plaça Victor Siurana, 1, Lleida) el proper 15 de febrer de 2017, a les 18 hores. La periodista Ares Escribà presentarà la sessió i moderarà el debat amb el públic assistent.

 

Share Button

UNES NOTES SOBRE EL DISCURS DEL MHP PUIGDEMONT

La intervenció del MHP ha estat serena, parcialment llegida i no ha suscitat aplaudiments dels diputats de Junts pel Sí fins a la segona part, des del moment que ha sentenciat  “o referèndum o referèndum”.  Pel que es podia veure a la tele, les rialletes –per cert, títol d’una sardana del mestre Borgunyó i Garriga– han estat freqüents, entre els prohoms del partit de Rivera (Arrimadas escoltava), i fins s’ha vist el conseller Vila assentint amb el cap, malgrat la perdigonada verbal que Puigdemont (blau de vestit i corbata) ha adreçat als “ínclits moderats i centristes”.  

El discurs ha constat d’un exordi que ha girat a l’entorn de l’excepcionalitat de la qüestió de confiança i de com es va trencar la “cadena de confiances” i va provocar la pròrroga pressupostària. A continuació, el president ha explicitat els continguts socials del pressupost avortat en el seu dia i ha reconegut que o s’aproven uns pressupostos per a 2017 (un compromís que no sembla que tingui lligat) o convocarà eleccions. La confiança l’ha donada implícitament per feta. A continuació, ha desgranat l’habitual relació d’inversions, lleis, mesures i acords presos pel govern (fins i tot les 5.028 preguntes escrites que ha hagut de contestar), en una anticipació de la recopilació d’obra feta que semblava més una anticipació dels continguts del debat de política general. En el bloc final, que deu haver durant una mica més d’un terç de la seua intervenció –i que és quan s’ha fet més palpable el malestar en els escons del bloc constitucional–, el president ha anunciat sense ambigüitats “volem convertir-nos en un estat independent”;  ha afirmat que la “gent” (després de 5 anys de mobilitzacions sostingudes) no s’arronsarà que és missió del govern i del Parlament garantir la seguretat jurídica i la viabilitat econòmica de la “desconnexió”, amb un horitzó fixat a finals de juny de l’any que ve. A continuació, referint-se a l’Estat, ha afirmat que “d’esquena a Catalunya no es pot governar”, ha recordat la proverbial incapacitat dels governs de Madrid per asseure’s a negociar amb Catalunya –a pesar d’haver-ho fet en dues ocasions amb ETA—i ha traslladat la responsabilitat d’aquesta tossuderia al conjunt del “sistema polític espanyol”.

L’única citació que ha incorporat al discurs ha estat llegida en l’original francès i correspon al socialista Jean Jaurès -en occità, Joan Jaurés-, que el president ha qualificat d’occità. I, finalment, ha anunciat la celebració d’un referèndum durant la quinzena de setembre de 2017, ja sigui per acord amb l’Estat o per iniciativa unilateral catalana.

Share Button