El Síndic de Greuges presenta a Lleida l’informe corresponent a 2016

Seguint el mateix format emprat en l'acte de presentació de l'Informe Anual 2016 a Barcelona, el Síndic ha organitzat una xerrada a la ciutat de Lleida. L’acte tindrà lloc al Saló de Víctor Siurana, Universitat de Lleida, (plaça Victor Siurana, 1, Lleida) el proper 15 de febrer de 2017, a les 18 hores. La periodista Ares Escribà presentarà la sessió i moderarà el debat amb el públic assistent.

 

Share Button

UNES NOTES SOBRE EL DISCURS DEL MHP PUIGDEMONT

La intervenció del MHP ha estat serena, parcialment llegida i no ha suscitat aplaudiments dels diputats de Junts pel Sí fins a la segona part, des del moment que ha sentenciat  “o referèndum o referèndum”.  Pel que es podia veure a la tele, les rialletes –per cert, títol d’una sardana del mestre Borgunyó i Garriga– han estat freqüents, entre els prohoms del partit de Rivera (Arrimadas escoltava), i fins s’ha vist el conseller Vila assentint amb el cap, malgrat la perdigonada verbal que Puigdemont (blau de vestit i corbata) ha adreçat als “ínclits moderats i centristes”.  

El discurs ha constat d’un exordi que ha girat a l’entorn de l’excepcionalitat de la qüestió de confiança i de com es va trencar la “cadena de confiances” i va provocar la pròrroga pressupostària. A continuació, el president ha explicitat els continguts socials del pressupost avortat en el seu dia i ha reconegut que o s’aproven uns pressupostos per a 2017 (un compromís que no sembla que tingui lligat) o convocarà eleccions. La confiança l’ha donada implícitament per feta. A continuació, ha desgranat l’habitual relació d’inversions, lleis, mesures i acords presos pel govern (fins i tot les 5.028 preguntes escrites que ha hagut de contestar), en una anticipació de la recopilació d’obra feta que semblava més una anticipació dels continguts del debat de política general. En el bloc final, que deu haver durant una mica més d’un terç de la seua intervenció –i que és quan s’ha fet més palpable el malestar en els escons del bloc constitucional–, el president ha anunciat sense ambigüitats “volem convertir-nos en un estat independent”;  ha afirmat que la “gent” (després de 5 anys de mobilitzacions sostingudes) no s’arronsarà que és missió del govern i del Parlament garantir la seguretat jurídica i la viabilitat econòmica de la “desconnexió”, amb un horitzó fixat a finals de juny de l’any que ve. A continuació, referint-se a l’Estat, ha afirmat que “d’esquena a Catalunya no es pot governar”, ha recordat la proverbial incapacitat dels governs de Madrid per asseure’s a negociar amb Catalunya –a pesar d’haver-ho fet en dues ocasions amb ETA—i ha traslladat la responsabilitat d’aquesta tossuderia al conjunt del “sistema polític espanyol”.

L’única citació que ha incorporat al discurs ha estat llegida en l’original francès i correspon al socialista Jean Jaurès -en occità, Joan Jaurés-, que el president ha qualificat d’occità. I, finalment, ha anunciat la celebració d’un referèndum durant la quinzena de setembre de 2017, ja sigui per acord amb l’Estat o per iniciativa unilateral catalana.

Share Button

Política i tatuatge

Les investigacions han demostrat que l’atractiu i l’aspecte tenen gran importància en les relacions humanes i que tendim a respondre més favorablement a les persones desconegudes que ens resulten atractives. Per sort, existeixen diferències importants (entre individus, grups i cultures), sobre allò que considerem atractiu. Hipsters, killos, lolites, perroflautes, pijos, reggaetoneros, BoBos, skaters, amèlies, polítics (#CUPS amb dues samarretes superposades, com els personatges de The Big Bang Theory, Dolores de Cospedal dictant renovació estilística, els boys de C’s amb marques italianes o la senyora Christine Lagarde disfressada de Cruella de Vil) són la demostració de com els éssers humans utilitzem tota mena de roba i accessoris, amb finalitats que no només tenen a veure amb el comfort, sinó també amb  l’atracció sexual, l’autoafirmació o la identificació amb un grup  o classe…

 

Continue reading

Share Button

L’estripada de 8 de març de 2016, sobre Girona, les mentides útils i les perilloses

Aconseguir el poder és apoteòsic, però també és sacrificat. De vegades, cal dir alguna mentida i el que marca la diferència entre les mentides útils i les mentides perilloses és únicament l’èxit. Si la ciutadania se sent satisfeta del resultat, perdona; si se sent decebuda, nodreix contra el mentider una rancúnia sense pietat.” Amb el temps, sabrem quina és l’opció dels gironins.

 

http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/catalunya-vespre/catalunya-vespre-lestripada-avui-amb-miquel-pueyo/audio/913431/

 

Share Button

Networking i comunicació política. Algunes recomanacions pràctiques

Podeu accedir (o descarregar-vos d' Slideshare ) l'arxiu Estratègia de la comunicació política en xarxa. Aspectes pràctics, que correspon a una sessió que vaig impartir a Mollerussa el proppassat 27 de febrer, per invitació de la Federació de Lleida  d'Esquerra Republicana de Catalunya.

“Encara que no t’ocupis de la política, la política s’ocuparà de tu.” Aquesta és una frase històrica del cantant francès Yves Montand.  En la comunicació política convergeixen la comunicació, la política, el màrqueting, la sociologia…. Tal i com la coneixem va començar en els anys 50, als Estats Units, i se la va definir com un dels tres processos (conjuntament amb el lideratge i les estructures de grup) a través dels quals es mobilitzen i es transmeten les influències entre les institucions i els ciutadans votants. • Només durant una petita part de la història, el discurs polític s’ha vehiculat a través de textos impresos. Més tard, a través de canals molt poderosos i capaços d’arribar a més persones (la ràdio, el cinema i la televisió) i des de fa pocs anys, a través de les TIC: Internet, telèfons mòbils…

paradigma

Share Button