Bauman i la universitat

Avui, 31 de març de 2013, el diari ARA publica una entrevista amb el sociòleg Zygmunt Bauman, realitzada per Carles Capdevila, director del mitjà. Com era d’esperar el resultat és força interessant. Bauman té 88 anys, afirma no haver perdut l’esperança i atribueix el seu èxie mantenir-nos en contacte amb la part més humana.

Potser perquè fa anys que sóc professor universitari i considero la docència la meua vocació principal, m’he sentit interpel.lat per les reflexions de Bauman sobre la necessitat que el mestre atregui els estudiants i els inspiri confiança, sobretot a través de les virtuts del caràcter, la moral, la integritat, la simpatia o la comprensió.

Parlar de la universitat vol dir també parlar d’horaris, rutines, promocions, avaluacions… i considera que el sistema d’avaluació de les publicacions científiques actua contra la creativitat, la invenció, l’enginy, el coratge… i reforça l’ortodòxia. Bauman afirma. “…si elimines aquest element de risc i creativitat… Si al principi de la humanitat s’hagués frenat el risc, no estaríem asseguts en aquest edifici, seríem en una cova del paleolític.”

A banda d’altres qüestions interessants que podeu trobar en l’entrevista publicada, m’han colpit especialment aquestes reflexions de Bauman sobre l’àmbit i la docència universitària. No s’adiuen gaire al discurs predominant entre els polítics sobre la universitat: excel.lència, emprenedoria, competitivitat, bla-bla-bla, i han reforçat algunes de les meues conviccions.

Polski: Zygmunt Bauman podczas uroczystości wr...
Polski: Zygmunt Bauman podczas uroczystości wręczenia Złotej Pieczęci Miasta Poznania. (Photo credit: Wikipedia)
Share Button

Autor: Miquel Pueyo París

Miquel Pueyo i París (Lleida, 1957) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Des de 1979, és professor de sociolingüística i política lingüística de la Universitat de Lleida, i ha estat vicedegà de Comunicació Audiovisual de la facultat de Lletres de la Universitat de Lleida, entre 2001 i 2004. De 1986 a 1988, va dirigir la reforma de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs. Ha publicat una dotzena de llibres (tres d’aquests, premiats amb els premis d’assaig “Xarxa”, “Rovira i Virgili” i “Josep Vallverdú”) i diversos articles científics relacionats amb la seva activitat acadèmica, amb el llenguatge no verbal i amb les relacions entre els processos de modernització i l’expansió de les llengües estatals, a Europa, entre els segles XVIII i XX. Entre 1988 i 1995, va ser diputat del Parlament de Catalunya, on va presidir les comissions de la Sindicatura de Greuges i de l’Estudi de les Dificultats del Llenguatge de Signes. El gener de 2004 va ser nomenat director de Planificació Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Durant el període de gener de 2005 a maig de 2006 i de desembre de 2006 a setembre de 2007 va ser secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, president del Consorci per a la Normalització Lingüística, de la Comissió de Toponímia i del TERMCAT. Des del 18 de setembre de 2007 fins al 12 de gener de 2011 ha estat delegat del Govern de la Generalitat a Lleida i vicepresident del Consorci del Montsec, càrrec des del qual va posar en marxa el Parc Astronòmic Montsec. Des d’aquest dia, s’ha reincorporat a l’activitat docent a la Universitat de Lleida com a professors de l’àrea de coneixement de Comunicació Audiovisual i Periodisme, i ha assumit la direcció de la Càtedra de Periodisme i Comunicació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Follow Me