El 155, al Museu de Lleida. Crònica de l’11 de desembre de 2017

El Museu de Lleida és l’únic museu que explica què va ser la Franja, al llarg dels segles d’existència del bisbat de Lleida històric –és a dir, fins que el nunci Lajos Kada i la Conferència Episcopal Espanyola el van esquarterar, l’any 1995— i, durant aquests dies, no són pas pocs els lleidatans que el visiten per acomiadar-se de la col·lecció tal com és en el moment d’escriure aquest comentari. En l’actual situació política, que les peces de Sixena fossin adquirides legalment entre 1983 i 1994 no té cap importància; ni tampoc que hi hagi peces de Sixena a Madrid o a Saragossa; ni, menys encara, en tenen els recursos presentats a darrera hora. Les decisions de l’executiu espanyol no són casuals. Algunes de les conseqüències de l’aplicació del 155 recauran sobre el patrimoni de la ciutat de Lleida i tindran més a veure amb la política que amb la justícia.

  • Si voleu seguir la crònica de la jornada, aneu a

https://storify.com/MiquelPueyo/el-155-al-museu-de-lleida

Share Button

Vista a la dreta!

Un rumor insistent recorre les files de l’esquerra espanyola. En realitat, no és un rumor, sinó una cridòria alimentada des de tots els mitjans de comunicació que no estan alineats amb el Partit Popular: “Lo de Cataluña ha empujado a España a la derecha.”

Podeu llegir l'article complet (aparegut a SEGRE el 26 de novembre de 2017) aquí.

Share Button

Hiperpaginar-se

La hiperpaginació és l’estat d’un sistema que executa a tota velocitat, però no fa res en absolut.“Si alguna vegada has tingut un moment en què volies parar de fer qualsevol cosa per poder anotar tot el que se suposava que havies de fer, però no trobaves el moment, t’has hiperpaginat.”

 

(CHRISTIAN, Brian. GRIFFITHS, Tom. Algoritmos para la vida cotidiana)

 

 

 

Share Button

Loteria de Nadal

De cua d’ull, Europa ha mirat alarmada cap a Catalunya, durant les darreres setmanes. L’1 d’octubre, per la duresa de la intervenció policial. El 3 d’octubre, quan tot el país va quedar paralitzat. I quan dic Europa, no em refereixo a l’honoris causa J.C. Juncker que, al capdavall, es deu al col·lectiu de governs estatals, sinó a l’advertiment al govern espanyol perquè no usés la força, fet en dues ocasions per Donald Tusk; al silenci d’algunes cancelleries, entre les quals l’alemanya; al nerviosisme dels mercats; a l’anunci de Mario Draghi sobre la retallada d’estímuls monetaris…

Publicat a SEGRE el 19 de novembre de 2017

Share Button

“Gracias a la vida”

“Gracias a la vida”.

Share Button

…aquests dies no em trec del cap el Gracias a la vida, la cèlebre cançó de Violeta Parra que diu allò de “Gracias a la vida que me ha dado tanto/Me ha dado la risa y me ha dado el llanto/Y el canto de ustedes que es mi mismo canto/Y el canto de todos que es mi propio canto”.

Podeu llegir l'article complet que avui publico a SEGRE

 

Share Button